Joan Fontcuberta neix a Barcelona el 1955. Comença a interessar-se per la fotografia mentre cursa batxillerat a l’escola. Estudia ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencia el 1978. En els darrers cursos compagina els seus estudis amb experiència professional en l’àmbit de la publicitat i del periodisme.
Va ser professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona entre 1978 i 1986. El 1979 participa en la creació del Departament de Fotografia, Cinema i Vídeo de l’esmentada Facultat. En deixar Belles Arts va seguir exercint la docència com a professor convidat en diferents centres i universitats europeus i nord-americans, entre els quals destaquen The School of the Art Institute of Chicago (1990); Ecole Supérieure d’Arts Apliques, Vevey, Suïssa (1995-2003 ); Department of Visual & Environmental Studies de Harvard University, Cambridge, Massachusetts, Estats Units (2003-2004); School of Art, Media & Design, University of Wales, Newport (2005-2006); Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains, Turcoing, França (2006-2007). A partir de 1993 és professor associat d’estudis de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Col.labora amb assiduïtat en premsa regular i publicacions especialitzades en art i imatge. Ha estat membre del consell de redacció de la revista Nueva Lente (1976-1978). El 1977 manté una columna setmanal de crítica fotogràfica a El Correo Catalán (Barcelona). El 1980 cofunda la revista Photovision, de la qual exerceix com a cap de redacció durant dues dècades. Des de 1980, és assessor de la col.lecció FotoGGrafía de l’Editorial Gustavo Gili (Barcelona).
Estudiós de la història de la fotografia espanyola en el segle XX i de la creació contemporània internacional, ha escrit nombrosos llibres de temàtiques relacionades amb la història, l’estètica i la pedagogia de la fotografia: destaquen El beso de Judas. Fotografía y Verdad (Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1997); La cámara de Pandora. La fotografí@ después de la fotografía (Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2010); i La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía (Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2016 ) i ha exercit com a comissari de múltiples exposicions dedicades a alguns dels seus aspectes.
Promotor i fundador de nombroses manifestacions fotogràfiques, el 1975 cofunda el grup FotoFAD i el 1977 el grup Alabern. El 1979 impulsa les Jornades Catalanes de Fotografia i el 1982 cofunda la Primavera Fotogràfica de Barcelona. El 1996 va ser nomenat director artístic del Festival Internacional de Fotografia d’Arles, França. El 2008 cofunda la manifestació SCAN. L’any 2015 va ser comssari convidat del “Mois de la Photo” a Montreal.
Entre altres distincions, Joan Fontcuberta ha estat guardonat amb la medalla David Octavious Hill, atorgada per la Fotografisches Akademie GDL a Alemanya el 1988, i el 1994 va ser distingit Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França, en ambdós casos com a reconeixement al conjunt de la seva activitat fotogràfica. El 1997 rep el UK Year of Photography and Electronic Image Grant Award concedit per l’Arts Council de la Gran Bretanya, el 1998, el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura, el 2002, el Premi Internacional de Fotografia atorgat pel CRAF (Centre di Ricerca i Archivazione della Fotografia) de Spilimbergo, Itàlia, el 2011, el Premi Nacional de Cultura, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i el Nacional d’Assaig, pel Ministerio de Cultura, el 2013 el Premi Hasselblad, el 2015 el Premio de Cultura de la Comunidad de Madrid i el 2016 el Premi Ciutat de Barcelona.
La televisió pública catalana TV3 ha produït un documental sobre la seva obra, F de Fontcuberta (emès per primera vegada el 4 de novembre de 2005), i un capítol d’una sèrie de ficció basada en el seu projecte Deconstruint Osama, titulat «El detectiu: Falses veritats », (emès per primera vegada el 19 d’agost de 2007). El desembre de 2009 s’emet la seva primera pel·lícula “Era rusa y se llamaba Laika” (Archivo Sinapsis, TVE).
